La Ciutat

UNA CIUTAT DE CARA AL MAR,
PREPARADA PER AL FUTUR

 

Vilanova i la Geltrú és una ciutat mediterrània que es troba situada equidistant, a 45 km , entre Barcelona i Tarragona. Pertany a la província de Barcelona i es troba a tan sols 20 minuts de l’aeroport del Prat (Barcelona), disposa d’estació de RENFE i, per carretera, és accessible per l’autopista C-32 (A-16), l’autopista E-15 (A-7), i per les comarcals C-31 (C-246) -des del Vendrell-, i C-15 (C-244) -des de Vilafranca del Penedès-.

 

Vilanova, amb 67.733 habitants (Idescat 2020), és la capital de la comarca del Garraf, formada també pels municipis de Sitges, Sant Pere de Ribes, Cubelles, Canyelles i Olivella.

 

 

La ciutat té un remarcat caràcter històric, artístic i cultural. Entre els seus nombrosos atractius destaquen el Museu Biblioteca Víctor Balaguer, el Museu Romàntic Casa Papiol, el Museu del Ferrocarril i el Museu del Mar. Com a centre acadèmic, disposa d’ una escola universitària politècnica (Universitat Politècnica de Catalunya) i d’un centre tecnològic que depèn de la mateixa UPC. En els darrers anys la ciutat ha fet una aposta pel camp del coneixement i la tecnologia creant el projecte Neàpolis, espai de les tecnologies i les idees.

 

D’especial interès lúdic, Vilanova i la Geltrú disposa d’extenses i cuidades platges amb tot tipus de serveis. El port marítim de Vilanova és el tercer de Catalunya i esdevé un referent en el sentit de combinar les activitats esportives, comercials i de la pesca, que serveix com a base a una de les primeres flotes pesqueres de la Mediterrània, i que des de la seva llotja  (https://www.llotjavilanova.com/) ven un volum important de captures provinents diàriament de més de 50  embarcacions i que proporcionen productes frescos i saludables de gran qualitat que aporten uns atractius ingredients a la gastronomia local.

 

 

L’oferta gastronòmica és un altre dels principals actius d’una ciutat i d’un entorn en continu desenvolupament urbanístic i econòmic, amb predomini de les activitats de serveis, sense oblidar la indústria i, en menor grau tot i que significatiu, les activitats primàries.