Menú
Gaudeix-ne Passeja

Fira amb història. Més de 640 anys de vida

ORÍGEN DE LA FIRA SEGLE XIV

L'orígen de la Fira de Novembre el trobem el 3 de juliol de 1381 (s.XIV) amb el rei Pere el Cerimoniós, també conegut com el rei Pere III, rei de Catalunya i Aragó-Compte de Barcelona o rei Pere IV d'Aragó.

El rei Pere el Cerimoniós (5 d'octubre de 1319, Balaguer - 5 de gener de 1387, Barcelona) va autoritzar poder celebrar a Vilanova, una fira anual de quinze dies de durada, a comptar a partir del dia de Tots Sants.  Possiblement aquest privilegi el concedí com a desgreuge per haver cedit els seus drets sobre la vila al seu cunyat, Bernat de Fortià.  Si per una petita vila era tot un privilegi tenir mercat setmanal, el fet de poder celebrar una fira anual era d'una importància vital.  A més a més de les transaccions econòmiques comportaven, la celebració d'una fira donava prestigi i capitalitat a la nova vila. 

Aleshores Vilanova era una vila de pagesos, pescadors i ramaders, així doncs naixia una Fira com a espai comercial de bestiar, eines del camp i de pesca.

ORÍGEN DE LA FIRA SEGLE XIV

FIRA DE CANVIS_SEGLES XVII - XIX

Més endavant, al segle XVII,  quan Vilanova s'annexa a la Geltrú, la Fira es redueix a 3 dies de novembre i creix comercialment i com a espai relacional.  La fira tenia el seu centre a la Plaça Major o la Plaça de Dalt i s'estenia cap a la Plaça de Sant Pere, la Plaça de les Cols, la Plaça Llarga i la Plaça del Pou. La Fira ja no només exposava aviram i productes del camp sinó que s'anaven introduint nous productes com el tèxtil, la quincalla i les joguines. La gent aprofitava aquella fira, per firar-se.

El segle XVIII fou el temps dels indianos. El mar va ser l'aposta de molts emprenedors que van aventurar-se anant a les anomenades Índies o a fer les Amèriques i tornaven, alguns d'ells, enriquits. Els indianos van suposar un revulsiu per la nostra ciutat que, a banda de provocar l'eixample de la ciutat cap a mar, van construir nous edificis amb finalitats   públiques, van dissenyar una nova plaça de la vila amb un nou ajuntament, i van portar el ferrocarril i moltes indústries. La nova Vilanova va convertir-se en la nova ciutat.

En conseqüència, la Fira de Novembre ja no podia continuar desenvolupant-se doncs a la part antiga de la vila,  sinó que va anar desplaçant-se cap al centre. I així, ja el 1862 es va començar a desenvolupar per primer cop a la Plaça Ventosa –la plaça de la Vila- abans fins i tot de la construcció de l'actual edifici de l'Ajuntament datat del 1867. Així, la Fira ocupà la centralitat que entenem avui duent-se a terme majoritàriament a la Plaça de la Vila, la Rambla Principal i la Plaça de les Neus.

Va ser en aquell aleshores, el 1864, quan es va acordar un canvi que no s'havia desenvolupat fins al moment. La fira es desenvoluparia el segon cap de setmana de novembre allargant-se al  dilluns i dimarts i deixant enrere les dates de Sant Sever i els dos dies posteriors (6, 7 i 8 de novembre). Amb aquest canvi doncs, es va canviar la ubicació original de la Fira de Novembre i les seves dates. La fira havia evolucionat a l'igual que ho havia anat fent la nostra ciutat.

Per innovar encara més, l'any 1899 amb la fira es va organitzar un concurs de bestiar que anava acompanyat de diversos espectacles teatrals i esportius. Amb tot, no va tenir gaire èxit i        el 1903 va ser l'última fira que es fa celebrar com a tal.

 

FIRA DE CANVIS_SEGLES XVII - XIX

Primera recuperació de la Fira Segle XX

Ja al segle XX, als anys 50 del segle passat,  la fira havia perdut la seva essència i es basava en unes quantes parades i algunes atraccions per la canalla. Va ser llavors quan es va produir una gran reflexió al voltant del que havia de ser la Fira de Novembre de Vilanova i la Geltrú i es va començar a reflexionar sobre els potencials econòmics de la ciutat. Amb aquelles reflexions es gestaria la  primera recuperació de la Fira de Novembre.

El 1958 es dona un tomb a la fira que tenia un caire molt infantil i es crear la Primera Fira Avícola que va anar desenvolupant-se al llarg dels anys seixanta i que segurament molts vilanovins i vilanovines recordaran, I és que l'any 1958 Vilanova i la Geltrú era coneguda com la segona capital avícola de Catalunya després de Reus. Aquí hi teníem 200 granges amb 160.000 gallines ponedores i 70.000 reproductores. Les granges de Vilanova i la Geltrú registraven una producció de dos milions d'ous anuals. Sens dubte, l'avicultura era un dels nostres trets identificadors i d'aquí la idoneïtat de fer una fira orientada a una de les nostres activitats econòmiques més destacades.

Però, Vilanova i la Geltrú anava creixent en indústria i anava decreixent en aviram. Amb els anys les granges familiars van anar desapareixent i van anar apareixent les grans instal·lacions industrials amb noms com Albà, Solicrup i Gallina Blanca. I ja en la segona edició de la primera recuperació d'aquesta Fira de Novembre, el 1959, a banda de l'aviram s'hi va unir el comerç i la indústria. La fira es va desenvolupar majoritàriament al voltant de la Plaza 18 de Julio (la Plaça de la Vila). L'any següent, el 1960, s'hi va incorporar la ramaderia però, amb tot,  va destacar per la gran exposició de la indústria automobilística -especialment la de ciclomotors- i la indústria d'electrodomèstics.

Amb els anys posteriors es va anar acompanyant d'altres esdeveniments culturals i de lleure que van aportar-li un caire més participatiu, festiu i d'oci. Fou així com el 1961 s'hi va sumar el 1r Festival Nacional de Cinema Amateur, el 1965 una desfilada de models amb la participació de Miss España, el 1967 el 1r Concurs de Dibuix o el 1972 la 1a Setmana del Cinema Còmic i Exposició de Màquines Antigues.

Primera recuperació de la Fira Segle XX

LA FIRA COM ESDEVENIMENT DE CIUTAT

La fira dels anys seixanta del segle passat combina la mostra sectorial amb altres activitats convertint-la en un esdeveniment de ciutat.  Un bon exemple el trobem el  1963 on, a banda de presentar un pavelló de comercialització de productes avícoles, també va realitzar una exposició de carruatges centenaris procedents de tot Catalunya i una exposició de segells, fotografies i dibuixos de la fira i de la ciutat de Vilanova i la Geltrú. I un altre exemple l'any 1968 on per primer cop s'elegeix la primera Pubilla de Vilanova i la Geltrú que va competir amb l'elecció de la Pubilla de Catalunya i que precisament s'elegeix per la Fira de Novembre.

De ben segur però, que de tots aquests anys, a banda dels diferents actes que es desenvolupaven al llarg de la fira i de la mostra avícola, ramadera, comercial i industrial segur que es recorda encara una de les novetats que  va sorprendre i va deixar captivades  a moltes persones com si fos la gran atracció de la fira  ja que totes les cròniques de l'època expliquen que el que va causar més interès en el públic foren els pollastres a l'ast. Els primers pollastres a l'ast que la gent es podia emportar per 70 pessetes si s'agafava tota la peça o a 35 pessetes si només se n'agafava mitja. Quelcom tant habitual de veure a dia d'avui però, que ens aquells anys va suposar una gran sorpresa.

Però a banda dels pollastres a l'ast, el cert és que la Fira de Novembre va anar agafant embranzida en l'exposició de la motorització i la mecanització dels treballs al camp i en el transport (automòbils i motocicletes, especialment). I va anar transformant-se per anar esdevenint una mostra de tota activitat econòmica de Vilanova i la Geltrú. La Fira esdevenia la mostra de l'agricultura, la ramaderia, el desenvolupament industrial (sector tèxtil, indústria química, indústria metal·lúrgica, indústria de la construcció i les construccions mecàniques i elèctriques; també indústria alimentària, pell i confecció, paper i arts gràfiques), però també incloïa la mostra del sector comercial i l'aspecte cultural.

La primera recuperació de la Fira de Novembre va confeccionar, per tant, una mostra al voltant de l'activitat econòmica de la ciutat i, alhora, s'aprofitava per organitzar tot un entramat d'actes per fer de la fira un gran esdeveniment de ciutat. La Fira esdevenia una simbiosi entre oci i negoci i era un motiu per veure el progrés i crear comunitat.

LA FIRA COM ESDEVENIMENT DE CIUTAT

Segona recuperació de la Fira Segle XX

A partir dels anys 70,  a poc a poc,  va anar desvirtuant la Fira i perdent identitat.

Els anys 80 van ser durs per la nostra comarca i la nostra ciutat, ja que amb la crisi de la indústria vàrem patir uns índex de desocupació elevats. Calia concebre la Fira com una oportunitat de promoció, de difusió i de posada en valor dels potencials econòmics que teníem a la nostra ciutat i a la comarca del Garraf.

Així va ser com l'any 1991 es va recuperar la Fira de Novembre de la mà de la Jove Cambra i l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. La centralitat ja no l'ocupaven les mostres d'aviram ni de ramaderia,  sinó la indústria i l'activitat comercial. La fira calia que fos un motor econòmic de la ciutat per impulsar l'aparició de noves indústries, incentivar l'activitat econòmica i promoure el territori com una oportunitat per acollir empreses i que aquestes es desenvolupessin a Vilanova i la Geltrú i en extensió a la comarca del Garraf. La consolidació de la fira ens permet afirmar que tenim una de les fires multisectorials més importants i extenses del país –i alguns afirmen que és la fira a cel obert més gran de tot Catalunya-.

Durant els darrers anys, s'han anat incorporant espais que han fet augmentar el múscul de la Fira, com el Saló de Carnaval i l'Espai Enogastronòmic.

Segona recuperació de la Fira  Segle XX

LA FIRA D'AVUI SEGLE XXI

Sumant edicions,  la Fira de Novembre ha anat ampliant-se enormement acollint venda directe de productes d'arreu (embotits, coques, formatges, pernils...), una mostra de les empreses de la nostra ciutat, una mostra d'entitats, una gran mostra d'automòbils i tot un ventall d'activitats que giren al voltant de la Fira com la trobada de puntaires, la fira del col·leccionisme, la trobada de cotxes clàssics, les sardanes i, entre altres, diverses exhibicions de comercials i d'escoles de dansa.

L'any 2020, va ser una excepció, la Fira de Novembre va ser una Fira, totalment i de manera forçada  “virtual” degut a la pandèmia general en què estàvem sotmesos a causa de la Covid-19.

Firadenovembre.cat va ser l'aparador online de la Fira de novembre d'aquell any.  La ciutat va voler recordar l'eix principal de Fira:  la Rambla,  il·luminant-la tota amb un impressionant i espectacular raig làser.

LA FIRA D'AVUI SEGLE XXI

LA FIRA D'ANIVERSARI 2021

L'edició 2021, commemorà els 30 anys de la recuperació de la Fira de Novembre com a l'esdeveniment anual més consolidat dins la vida comercial i social de Vilanova i la Geltrú.

L'organització de la Fira de Novembre de 2021 es va veure afectada per les mesures dictades pel PROCICAT  i es va estrenar en format híbrid i molt reduït respecte a les edicions anteriors a la pandèmia: una fira online, oberta al món amb un clic i una fira presencial que oferirà dos espais de la ciutat per visitar.

L'Espai30, a la plaça de les Neus, dedicat a la commemoració d'aquest aniversari i l'espai VNGInnova, a la plaça de la Vila, que va fer una aposta per la presència de la tecnologia, la creativitat i la innovació, la robòtica i el coneixement.

Campanyes de dinamització firal i comercial com Comerços oberts, amb diferents establiments comercials van tenir atractives ofertes  i la Ruta Destapa amb establiments de restauració que van aportar suculentes tapes,  juntament amb un complet programa d'activitats de caire social i empresarial  els dies de Fira van oferir, un any més, una edició renovada en continguts i il·lusió per a gaudí de vilanovins  i visitants.    

LA FIRA D'ANIVERSARI 2021

LA FIRA DE LA POST-PANDÈMIA I DEL NOU MODEL_2022

Al 2022 i després de la pandèmia, la Fira de Novembre va recuperar els carrers i, a més, va poder implementar el seu nou model, recuperant l'espai de la Rambla pel passeig de la ciutadania.

Les novetats més destacades del nou model varen ser: establir la rambla Principal com a eix central de la Fira, la integració en el recinte firal de l'Espai Enogatronòmic, l'aposta de situar el comerç i el teixit econòmic local en el tram superior de la rambla Principal (abans ocupat per vehicles) i una nova ubicació específica donar cabuda a tota l'automoció al parc de Baix-a-mar.

La Fira va comptar amb una nova edició de VNGInnova a la plaça de la Vila i a la plaça Soler i Carbonell, un espai dedicat als productes de km0 i a les activitats familiars.

Amb una elegant catifa vermella a la rambla Principal, es va retre homenatge a l'estimat públic que tornava a visitar i passejar la Fira de Novembre.

LA  FIRA DE LA POST-PANDÈMIA I DEL NOU MODEL_2022
T'ha sigut útil aquesta pàgina? Si No
Les teves valoracions ens serveixen per millorar
Moltes gràcies per la teva col·laboració
Utilitzem cookies per garantir-vos una millor experiència al web. Si continueu navegant, entendrem que n'accepteu el seu ús. Més informació D'acord